![](https://static.wixstatic.com/media/bd71b9_506d8c7172c8437d9f0147a0191b2cf4~mv2_d_2000_1331_s_2.jpg/v1/fill/w_980,h_243,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/bd71b9_506d8c7172c8437d9f0147a0191b2cf4~mv2_d_2000_1331_s_2.jpg)
És la base tècnica de les diferents disciplines de dansa.
Hi ha diferents mètodes. Tenim, fins al dia d’avui, un llegat bàsic de quatre:
* L’Académie Royale de Danse (1661) considerada oficialment professional.
* L’Escola Danesa (1771), hereva de la francesa.
* L’Escola Italiana (1812), té una gran tradició de pantomima.
* Mètode Vaganova, sistema pedagògic que contribuirà a la formació de l’Escola Russa, accentuant el pes, l’aplom al terra, la força de l’impuls i desenvolupant una elasticitat muscular extrema. És el mètode que s’aplica des de sempre en aquesta escola. L’Escola Americana i l’Escola Cubana sempre han estat basades en aquest mètode.
Clàssic
![](https://static.wixstatic.com/media/bd71b9_d2bf111ad4194d349925c12782f61074~mv2_d_3872_2592_s_4_2.jpg/v1/crop/x_0,y_432,w_3872,h_972/fill/w_980,h_243,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/bd71b9_d2bf111ad4194d349925c12782f61074~mv2_d_3872_2592_s_4_2.jpg)
S'inicia amb el lideratge del ballet rus a finals del segle XIX. Va suposar un trencament amb el ballet clàssic, buscant noves formes d'expressió basades en la llibertat del gest corporal i donant més rellevància a l'autoexpressió corporal i a la relació amb l'espai. El seu teòric fou el coreògraf Rudolf von Laban que pretenia integrar cos i ànima. La gran figura de principis de segle va ser Isadora Duncan, que va introduir una nova forma de ballar inspirada en els ideals grecs, més oberta a la improvització i a l'espontaneïtat.
Contemporani
![](https://static.wixstatic.com/media/bd71b9_1fd2c868ed864a7887392577919f7901~mv2_d_2000_1331_s_2.jpg/v1/crop/x_0,y_535,w_1798,h_496/fill/w_980,h_243,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/bd71b9_1fd2c868ed864a7887392577919f7901~mv2_d_2000_1331_s_2.jpg)
S'utilitza la dansa i el moviment de manera psicoterapèutica per conseguir la integració de procesos corporals, emocionals i cognitius. És un mitjà per al desenvolupament de la personalitat. Per una banda, és una teràpia artística, i per l'altra, una psicoteràpia corporal que se centra especialmente en el que representa el moviment, tenint en compre que el cos té memòria. La memòria corporal i l'estímul de la percepció del cos.
Creativa
![](https://static.wixstatic.com/media/bd71b9_12a9f4cc7f444f609eb97aad89e8ac41~mv2_d_2000_1331_s_2.jpg/v1/crop/x_255,y_259,w_1745,h_496/fill/w_981,h_243,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/bd71b9_12a9f4cc7f444f609eb97aad89e8ac41~mv2_d_2000_1331_s_2.jpg)
El funky és un estil molt variat, que permet a la vegada diferents influències, com el jazz i el hip hop. Normalment s'utilitza una música alegre, on els baixos i la percussió adquireixen un paper protagonista, que convida a crear coreografies per expressar i sentir.
​
Les arrels del funk i el hip hop són en els anys 60 i 70 als carrers de les grans ciutats americanes. És una mostra de com els homes són capaços d'unir-se a través de l'art per la necessitat d'expressar els seus sentiments.